Quan en 1910 s’anava a presentar la maqueta de la Façana del Naixement a l’Exposició de París, arquitectes que col·laboraven amb Antoni Gaud í en la construcció de l’Obra li van preguntar què haurien de respondre si els demanaven per l’estil en què es feia el Temple. Gaudí els va contestar que respongueren que estaven intentant fer “un millorament del gòtic”. I evidentment el gran Mestre va millorar tant el gòtic que creà un nou estil, una al·legoria traspassada a l’arquitectura en forma d’un llenguatge simbòlic escrit en cada pedra. Un esperit tan ple de religió, de mistecisme i de bíblia necessitava deixar un testimoni de les seves creences esculpit en les parets exteriors del Temple. Aquest esperit va ser molt ben interpretat pels arquitectes que van continuar la construcció d’aquesta gran Obra d’art, tal com Gaudí volia. La nova arquitectura continua amb fidelitat el pensament gaudinià, encara que faci servir, com és normal, tècniques pròpies del nostre temps. A tot això cal adjuntar la creativitat del gran Josep Mª Subirachs; l’escultor transformà la Façana de la Passió amb una representació d’una gran tragèdia d’estil clàssic: cada grup escultòric parla per ell mateix, no cal més explicacions, n’hi ha prou veient-lo.
Tothom que ve a visitar la ciutat de Barcelona vol veure amb els seus propis ulls les meravelles que va sentir explicar del Temple Expiatori de la Sagrada Família. Els que vivim la Ciutat trobem que és normal. La Sagrada Família a ningú deixa indiferent, les persones que s’hi arriben obren els ulls i expresen un oh! d’admiració en veure el Temple. Els visitants omplen els voltants, les façanes, les places,… i per tant, no sempre és fàcil poder recrear-se en contemplar una obra tan plena de simbolismes, com per exemple la lletra M inicial de Maria entre el portal de la Caritat i el de la Fe, o els signes del zodíac, o la natura exhuberant de la Façana del Naixement, etc.
La ruta que presentem a Musguide del temple de La Sagrada Família intenta ser un ajut per mitjà de la imatge i de text explicatiu per tal d’exposar les particularitats més essencials de cada façana i intentar donar una pauta per conèixer els misteris que pretenia Gaudí mitjantçant els diversos simbolismes.
Moltes vegades caldrà abstreure’s de tot el conjunt per tal de fixar la vista en detalls, un a un, a fi de treure profit de tota la proposta representativa que l’Arquitecte volgué deixar imprés en la pedra arenosa de Montjuïc.