La majoria dels artistes segueixen l’estil propi de l’època en la qual es troben. Però això no sempre succeeix així; és més, molts prefereixen seguir el de l’època anterior i inclús els que tenen una personalitat molt forta, creen el seu propi estil. Aquest és el cas de Paul Jackson Pollock, més conegut com Jackson Pollock (Wyoming, EUA 28/1/1912 – Nova York, EUA 11/8/1956).

Va ser un important i influent pintor americà i una destacada figura en el moviment de l’Expressionisme abstracte.
Va començar la seva carrera artística pintant obres de petit format tancat en un taller, com molts altres artistes de l’època, fins que es va adonar que en aquestes petites obres no podia expressar tot el que volia, i així va començar a realitzar obres de gran format, fent servir tot el seu cos com a instrument de pintura encara que també la paleta i el pinzell. D’aquesta manera, tota l’energia i força del seu cos quedava expressada en els seus llenços.

El seu estil ràpid va ser reconegut pel fet d’anar esquitxant la pintura. Així es va introduir en l’ús de pintura líquida, utilitzant com a tècnica la d’abocar-la com una tècnica sobre els seus llenços de principis de 1940. Va començar a utilitzar a més com a instruments pinzells endurits, vares i xeringues; potser per primera vegada, va fer servir pintures de resina sintètica, anomenada vernís alkyd, que era nova en aquella època.

En les seves obres no hi existia un centre de fuga, com a punt principal de referència en el qual fixar-se; sinó que eren ratlles i taques, unes damunt de les altres, mescles de colors i esquitxades sense cap objectiu en concret. Pollock anava pintant fins a aconseguir un bon resultat.
La tècnica de Pollock d’abocar i esquitxar pintura és reconeguda com un dels orígens de l’action painting (pintura d’acció) ja que involucrava tot el cos, d’aquesta manera l’artista es podia expressar al màxim.

Pollock va signar un contracte amb Peggy Guggenheim al juliol de 1943. Va rebre una comissió per crear Mural (1943), de 8 peus d’altura i 20 peus de longitud, per implantar-ho en l’entrada de la nova casa de Guggenheim. A suggeriment del seu amic i conseller Marcel Duchamp, Pollock va pintar aquesta obra en un llenç en lloc de la paret perquè fos portàtil.
Aquest gran artista va creure convenient el fet de deixar unes obres sense títol i unes altres de deixar-les simplement enumerades, com per exemple –una de les més importants- la “Número 1”. D’aquesta forma, l’autor aconseguia evadir la cerca d’elements figuratius per part de l’espectador. Pollock preferia que cadascú deixés volar la imaginació fins a trobar la seva própia explicació, en comptes de tenir tots una mateixa sensació de l’obra i buscar un mateix sentit. L’autor creia que els nombres eren neutrals, i per això permetien a les persones veure la pintura pel que és – pintura pura.

Pollock va destacar al món de l’art; gràcies al seu propi estil, a la seva gran imaginació i al valor del colorit. L’estiu es presenta propici per buscar algunes de les seves obres i deixar volar la nostra imaginació.