Tarragona enamora

El seu present és fascinant; el seu passat, embriagador; entre l’un i l’altre, l’intermedi o la lluita per subsistir. No totes les ciutats de l’antiguitat van saber aguantar la corba vital gravada des dels seus orígens. Tarragona va florir en els seus temps remots amb un llegat històric impressionant, va caure sota el pes dels temps i davant de noves civilitzacions, que la van modelar al seu gust i caprici; totes les ideologies polítiques, religioses i filosòfiques van tenir lloc a les seves terres; homes famosos i importants de cada època es van aixoplugar en elles; temples politeistes i capitolins van deixar les seves pedres per aixecar altres més humils, però santificats amb les palmes del martiri: sant Fructuós i els seus diaques van regar amb la seva sang les arenes de l’amfiteatre romà entre d’altres cristians; sant Hermenegildo va ser decapitat per ordre del seu pare al no acceptar l’eucaristia de bisbes arrians; el seu germà, el rei Recaredo, va saber recollir el seu martiri testimonial decretant els famosos Concilis de Toledo, aconseguint així la unificació total en el regne visigot, i en contra de l’obcecació del seu pare Leovigildo. No ha d’estranyar, doncs, la religiositat tarragonina en totes les etapes de la seva vida, arribant a ser seu metropolitana d’una gran part d’Hispània. Es dóna gairebé com a segur que l’apòstol Paulo de Tarso va trepitjar les seves terres per predicar el cristianisme, ja que en una ciutat romana tan important com Tàrraco havia d’estar en el primer pla de l’actualitat imperial; va ser ni més ni menys que capital de l’Imperi en el mandat d’August.

Ens explica la Història que Octavi August, digne hereu i successor de Juli Cèsar, va desembarcar a Tàrraco l’any 27 anterior al naixement de Crist per dirigir des d’allí les operacions militars per a la conquesta total d’Hispània. Tàrraco va ser per a Roma una ciutat molt important i estimada. Important, perquè va representar el lloc estratègic ideal per a les pretensions romanes a Hispània: aquí es van dirimir les diferències amb Cartago per apoderar-se del comerç mediterrani; aquí Juli Cèsar es va imposar a la República i al Senat destruint la seva legalitat defensada per Pompeu; aquí August imposaria “La Pax Romana” a asturs i càntabres conquistant i pacificant tota rebel • lió. La Ciutat va ser estimada fins al punt d’haver convertit en la Capital de l’Imperi, dignificant amb tot tipus d’ornamentació i edificis públics. Tots els monuments, sense excepció, ens en parlen: les Muralles megalítiques dels Escipions, els Fòrum provincial i local, el Circ, l’Amfiteatre, el Teatre, el primer Temple dedicat a August, les viles, l’Aqüeducte, la Torre dels Escipions, l’Arc de Triomf, … Tàrraco va ser gran i bonica: el mirall on Roma es mirava. Quan aquesta va sucumbir, Tàrraco també.

Visigots i jueus van prendre el relleu; noves manifestacions culturals i ideològiques van haver d’adaptar a una civilització de molt temps admirada, però ja en decadència. La Ciutat va canviar i també va haver de adaptar-se als nous temps, i … qui no, la van abandonar … i va disminuir la població; va mantenir el prestigi de ser capital religiosa, política i militar sota els inicis de la invasió visigoda; però la Tàrraco dels Escipions i emperadors iniciava el camí a una transformació total, de la metamorfosi naixeria la Tarragona dels bisbes, dels comtes i dels abats. L’èxode no va ser excessiu si es compara amb el hagut en el segle vuitè. Mahoma va enviar els seus creients, com anteriorment Crist els seus apòstols, a estendre el seu missatge per tota la terra coneguda; uns i altres van complir el mandat, no hi va haver tros intermedi on albergar ambdós, encara que a la seva manera es van suportar perquè estaven destinats a conviure junts amb alguna que una altra algara. El Temple d’August segurament va ser canviant, segons l’època, de llogater; però tots van resar en ell en llatí, en àrab o en cristià. No crec que el Déu Universal s’hagi enfadat massa ni que fos el culpable de tantes pestes negres, grogues o de qualsevol altre color. La diàspora per la invasió de l’Islam va accentuar durant gairebé quatre-cents anys el procés de despoblament que fou baixant en picat. Repoblar una altra vegada Tarragona va resultar molt difícil tot i l’esforç que van posar per a aquest assumpte els comtes de Barcelona i els bisbes catalans.

La reconquesta es va iniciar amb el comte Borrell II i es va autoproclamar príncep de la Ciutat l’any 960. El bisbe de Vic, Berenguer Sunifred, va intentar la seva repoblació, però va fracassar. En 1118 es va alliberar del domini musulmà i sant Oleguer, bisbe de Barcelona, va ser nomenat alhora arquebisbe de Tarragona, on mai va residir. Sota el regnat del comte Berenguer IV, casat amb la reina na Peronella d’Aragó, Tarragona va tornar a néixer com a seu episcopal de l’església catalana, encara que tan sols arribava gairebé els 4000 habitants. Repoblar volia dir també reconstruir; els materials que van embellir la Tàrraco romana van ser base essencial de la nova edificació. Els arquebisbes, Hug de Cervelló i Rocaberti, van deixar una fortuna immensa per construir la Catedral; es va iniciar i va quedar gairebé acabada al segle XIII, que va coincidir també amb un poder marítim important, base de la recuperació econòmica. Tarragona mira cap al Mediterrani i el Mar li retorna la vida, ja que tot torna a funcionar.

La Catedral està en el lloc que va ocupar el Temple d’August i es van emprar les seves pedres per ser construïda primer com a temple romànic, propi d’un cenobi de l’orde del císter, i sobre ell un inici del nou estil gòtic. La conjunció és magnífica i val la pena veure-la per gaudir d’aquest contrast, doncs s’eleva majestuosa a la part alta de la ciutat, com a punt etern de referència. Són moltes les edificacions medievals escampades pels seus carrers fent honor als monuments romans, visigots i jueus.

Avui Tarragona és una ciutat moderna, acollidora i atractiva. Des Rambla Nova s’accedeix al Balcó del Mediterrani per veure les seves platges, el seu Serrallo, el seu port i la seva mar, que va ser i seguirà sent la seva pròpia vida.

(Per a més informació poden accedir a “Musguide” i per adquirir la “Ruta de Tarragona” amb text i fotografies dels monuments més interessants de totes les etapes històriques).