Des d’el dia 5 de juny i durant sis mesos Catalunya tindrà per segona vegada un pavelló oficial a Venècia, on se celebra la catorzena Biennal Internacional d’Arquitectura. Aquest any s’ha presentat una mostra de “Les arquitectures empeltades”; podríem dir d’elles que és com una expressió equivalent a l’art de recuperar obres velles amb creativitat nova. La Casa Bofarull representa el component més  exemplar; va ser rehabilitada pel jove arquitecte modernista català, gran amic i col·laborador d’Antoni Gaudí, Josep Mª Jujol entre els anys 1914 i 1931.

Jujol era un artista senzill, afable, íntim i molt religiós. Li agradava tot el que fos artesanal. Sentia una sensibilitat especial per tot allò que signifiqués una representació de la natura o un paisatge rural i obert com el del Camp de Tarragona, on va néixer un 16 de setembre de 1879. Fou el creador de la tècnica catalana del “trencadís”, fent servir materials de rebuig. Va fer ús d’aquesta tècnica al Parc Güell, a la Casa Batlló, a la Casa Milà,…perquè Gaudí li permetia plena llibertat en l’ús de les formes i els colors. No hem d’oblidar que Jujol era un excel·lent dibuixant i aquarel·lista; i, potser, el primer pintor abstracte; diuen que Gaudí quedava meravellat i sorprès quan veia al seu amic, amb el qual va compartir vivenda, llençant la pintura des d’una certa distància.

Com a pintor va obtenir fama pel domini dels colors i del disseny; la singularitat de la seva pintura va escandalitzar el clergat de la Catedral de Mallorca quan va ser cridat per pintar el cadiram gòtic de la Seu en col·laboració d’en Gaudí, tant que aquest va exclamar que “a casa tenia dos gats, un es deia Sugranyes que treballava on CALIA treballar, i l’altre, Jujol, que ho feia on precisament NO hauria de treballar, i què puc fer jo?”. Són admirables els dibuixos de flors i ocells.

Creava i dissenyava tot tipus d’objectes, des dels balcons de ferro i de tot el que es pot veure de la Casa Milà, fins els mobles, llums ascensors i altres complements que li demanaven arquitectes famosos contemporanis, com Antoni Mª Gallissà i Josep Font i Gumà. Va participar en la façana, decoració i mobiliari de la Casa Batlló. Però Jujol també fou arquitecte d’una sèrie d’obres extensíssima i entre elles cal destacar la “Torre de la Creu” i la “Torre Jujol” a Sant Joan Despí, la “Font de la plaça d’Espanya” a Barcelona, “Can Camprubí” a Cornellà de Llobregat,…

En l’Escola d’Arquitectes de Barcelona va tenir com a professors a Francesc de Paula del Villar, qui va ser el primer projectista neogòtic de la Sagrada Família, a l’arquitecte modernista Domènech i Montaner, creador del Palau de la Música Catalana i de l’Hospital de Sant Pau, i a Antoni Mª Gallissà i Soqué, que va ser responsable directe dels obradors artesanals instal·lats al “Castell dels Tres Dragons” del Parc de la Ciutadella. Jujol també va ser professor de la mateixa Escola i va tenir com alumnes a Oriol Bohigas i Guardiola i a Josep Antoni Coderch i de Sentmenat entre altres.

La Biennal de Venècia és una exposició de diverses arts plàstiques que fou instituïda en 1895. Té la finalitat d’enriquir els coneixements dels joves artistes en contrastar les direccions estètiques d’altres països. L’any 2012 Catalunya i Balears van presentar el projecte “Vogadors”, que es pot veure exposat al Centre d’Art Fabra i Coats; aquest projecte de fa dos anys va tenir un gran èxit de públic i de crítica, per la qual cosa torna a tenir pavelló. Aquesta vegada, l’arquitecte Josep Torrents és el comissari que representa a Catalunya amb el projecte “Del fragment i del tot”. Per a aquest esdeveniment parteix de l’obra de Jujol la “Casa Bofarull”, situada als Pallaresos Tarragonès. La Casa Bofarull és una grandiosa casa rural  del segle XVII que, reformada per Jujol, es va convertir en una mansió modernista, del carrer Major, còmoda vistosa i elegant. Josep Torrents vol presentar com a fonamental la capacitat de l’arquitectura catalana de fusionar el nou amb el vell; cap altra obra més apropiada que l’empeltada per Jujol als Pallaresos i que serà el fil conductor de les altres 15 obres posteriors que es presenten; perquè, segons Torrents, “l’actitud de Jujol es pot aplicar en alguns arquitectes actuals, no com a deixebles, sinó senzillament per la manera de treballar i entendre l’arquitectura” i “ens referim a la idea de l’empelt com a diàleg fecund entre els elements preexistents i els nous”.

L’arquitecte comissari de l’arquitectura catalana ens continua dient que “és difícil separar el tot del fragment, i per tant és indissociable també del lloc. Es fusiona el nou i el vell i dóna lloc a una cosa nova”; i és per això que diem que Jujol va recrear la seva creativitat quan va fer una edificació nova (el nou), però amb el component del passat (el vell) que es pot reconèixer en el tot.

N’hi ha tres més que han estat acabades al segle XX: els apartaments a les golfes de la Casa Milà per l’arquitecte Barba Corsini; la restauració de l’església eivissenca de l’Hospitalet per J.A. Martínez Lapeña i Elías Torres; l’IES La Llauna per Enric Miralles i Carme Pinós.

Les dotze restants són del segle XXI.